ALCARRÀS: MÉS ENLLÀ DEL CINEMA

Recentment vaig anar al cinema a veure la pel·lícula Alcarràs amb una amiga.

Quan vaig veure de què tractava, vaig pensar que no m’agradaria, ja que no és la típica pel·lícula comercial, amb estereotips, històries d’amor irreals… sinó que tracta sobre la vida real, sense idealitzar-la ni fent-la més bonica. Com estic acostumada a veure pel·lícules d’aquest estil, pensava que Alcarràs m’avorriria, però ha estat tot el contrari: és una pel·lícula que m’ha arribat fins al cor i que m’ha fet veure les coses d’una altra manera. 

Tracta sobre la vida rural de la família Solé de Lleida, que viuen a Alcarràs i porten 80 anys conreant préssecs. Però, en acabar l’estiu, hauran de deixar les seves terres, ja que es troben amb tractors d’una gran empresa que està arrencant els seus arbres.

Ens mostra com és la vida al camp avui en dia, ja que cada cop és més difícil pels agricultors que porten tota la vida el poder continuar treballant, a causa de grans empreses que només busquen el seu propi benefici. És una pel·lícula que des del primer moment t’endinsa dins la trama i et fa sentir com un membre més de la família Solé, per la seva naturalitat, creada pels actors, ja que no són professionals, sinó gent del camp que està fent la seva feina amb la quotidianitat del dia a dia. Aquest fet fa que la pel·lícula sembli més realista encara, perquè realment no han d’actuar, sinó viure tal com ho fan sempre.

Està gravada amb steady cam, el que t’endinsa encara més dins la pel·lícula, tot i que en alguna ocasió sí que es veia una mica moguda la imatge. El so en general és diegètic, com quan els nens canten, fet que provoca tendresa a l’espectador. Visualment és molt plàstica, a causa del colors i el paisatge, on predomina el verd, el blau…

Alcarràs ha estat una pel·lícula que m’ha agradat per la seva naturalitat i perquè et fa sentir com un personatge més. Tot i què pot semblar molt senzilla i que no val la pena, no és així i recomano molt que la gent la vegi perquè et sorpèn, ja que no és la típica pel·lícula comercial, sinó que té una trama seriosa i molt realista, sense estereotips, cosa que et farà emocionar més d’una vegada.